Ahir vaig somiar...
que no és massa tard, que encara som a temps, que tot allò que un dia vam ser es pot recuperar, que el més proper i el més llunyà encara ho podem arreglar
Ahir vaig somiar...
que els nostres fills podran córrer sobre una catifa verda rodejats d´aquells que sempre han viscut el futbol a Malgrat, que un gol o una cistella els podrem tornar a celebrar, que l´aigua d´una piscina coberta serà l´enveja dels pobles voltants, que l´esport del meu poble tornarà a ser per tots envejat
Ahir vaig somiar...
que tot tornava a ser com abans, com molt abans, que si tots volem segur que podrem, que Malgrat mereix un esforç, una aposta, un lluïtem, ahir vaig somiar que el meu poble és i serà el més gran...
sempre que entre tots volem que això més que un somni sigui una realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tot és possible, Malgrat ja és el número 1 del totxo i l'especulació o sigui que si s'hi posen igual són capaços de sorprendre'ns.
El que passa és que ho dubto perque l'esport no és rentable per les butxaques, però seguint el vostre fil, somiar és fàcil.
El problema es que vuestros sueños para algunos son auténticas pesadillas
EL ZORRO
Publica un comentari a l'entrada