Carlos Sastre, Campió del Tour de France 2008...

Carlos Sastre escriu el seu nom amb lletres d'or en el Tour de França. L'espanyol es va divertir en la festa de París i va celebrar com es mereix el títol que duia esperant des de fa onze anys. Després de donar un cop d'autoritat en Alpe d'Huez i defensar el maillot groc en la contrarellotge del dissabte, el corredor del CSC es va passejar per la ciutat de les llums i va demostrar que amb sacrifici aquest esport pot arribar a ser emocionant.

I van trenta... Directe al nº 1.

Roger Federer ja té a "L'amenaça Nadal" més a prop que mai. El tennista espanyol té, després de conquistar en Toronto el dotzè Màsters Sèries de la seva carrera i el trentè títol per al seu palmarès, el liderat de Roger Federer al capdavant del circuit ATP a tir de pedra. El manacorí atresora ja 6.305 punts a tan sols 300 del suís, que va caure en la segona ronda del torneig canadenc, aquesta setmana, en Cincinnati, part amb serioses opcions d'arravassar el nombre 1 a Federer.

La selecció assoleix el seu cinquè entorxat...

La selecció espanyola d'hoquei patins no té sostre. Fa una setmana, l'equip arribava a l'Europeu d'Oviedo amb la vitola de ser el conjunt espanyol més "laureado" de la història, amb 13 títols mundials i 13 europeus al seu palmarès, i l'únic del en conquistar dos mundials i dos europeus de forma consecutiva. Però ahir, la selecció va assolir engrandir encara més la seva glòria. Els internacionals espanyols s'acomiadaven d'Oviedo amb un nou triomf en la final continental davant Portugal, el que els permetia sumar així el cinquè entorxat europeu consecutiu en el palmarès de l'equip espanyol, inèdit fins ara en la història de l'hoquei patins mundial.

Ciutadans de Malgrat, ja hi som aquí...

Després de finalitzar aquesta temporada, més llarga (en dates) per la Eurocopa i amb la satisfacció de la "Lliga de les Escoles". Ens havíem proposat fer un mes sencer de vacances. Però en el transcurs del sopar al qual vam assistir aquest passat dissabte, vam decidir posar la maquinària en marxa i començar a treballar per a la propera temporada.
Segurament comencem aquesta temporada amb més il·lusió i reptes que cap de les anteriors. Amb noves idees, noves propostes, nous projectes i una nova ....... que treballarà per a millorar tot el relacionat amb l'esport del nostre poble.
...Malgrat de Mar...

La "Edat d'Or" de l'esport espanyol. Som d'un altre "Planeta"???

La resta del planeta es rendeix als nostres peus. Només cal veure, per exemple, els elogis que han rebut la "Roja" i Nadal. La proesa de Rafa en la catedral del tennis, Nadal va conquistar el territori de Wimbledon, propietat privada de Federer en l'últim lustre, en una cita memorable i èpica de la que van poder gaudir les nostres retines. Podem donar gràcies. Els quatre Roland Garros engeganteixen el repte aconseguit.
La Eurocopa de futbol alçada per Espanya a Viena, acabant amb mil i un malastrucs i dissorts, el Gir de Contador després de tocar el cel parisenc en el Tour i la presència de Gasol en tota una final de la NBA han empès al nostre esport en els últims mesos a límits que fa molt eren infranquejables.
A Japó, fa dos anys va néixer la ÑBA, aquesta selecció espanyola que va guanyar el Mundial en terres niponas i que un any després va ser subcampeona d'Europa. Passem al futbol sala, un esport que se'ns queda gairebé petit (actuals campions del món i d´europa), recordem la corona mundial de la selecció d'handbol a Tunísia, l'Europeu alçat en voleibol, els últims èxits del Ciudad Real... Alguna cosa ens faltarà per assenyalar. Estem en una altra etapa...

Sir Nadal, tu també tens a tota Espanya als teus peus.

...la història està feta perquè alguns homes la canviïn. Manolo Santana va ser pioner en 1966 i Rafa Nadal va exercir de successor 42 anys després en el All England Club, la catedral del tennis.
Fins ahir regnava un suís, de nom: Roger Federer, que semblava invencible, un extraterrestre amb raqueta. Ho va seguir sent fins a l'última bola d'una final memorable, que va durar gairebé cinc hores i que es va veure retardada i interrompuda dues vegades per la pluja. Jugaven dos campions, però només podia guanyar un abans que fosquegés en la final més llarga de tot el torneig. 6-4,6-4, 6-7, 6-7 i 9-7 per a Míster Nadal, el nou rei de Wimbledon.

Nou record per David Meca.

El triple campió del món de natació, David Meca, ha aconseguit creuar tres vegades sense descans l'Estret de Gibraltar encara que no ha pogut tocar terra en l'últim tram com a conseqüència d'una densa boira.
David Meca, que ha sortit de l'aigua quan duia 14 hores i 5 minuts de dur esforç, no va poder tocar la costa de Ceuta quan estava a una milla de Punta Almina a causa de una densa capa de boira que feia perillar la navegació dels vaixells que li acompanyaven.

Michael Phelps, el tauró vol devorar el mite de Mark Spitz.

Michael Phelps va imposar altre rècord del món al superar a Ryan Lochte en la prova de 200 metres estils individual durant les eliminatòries nord-americanes per als Jocs Olímpics de Pequín 2008. El nedador nord-americà va obtenir la seva quarta victòria individual i alhora va establir una nova marca mundial amb un temps de 1:54.80, superant l'anterior de 1:54.98 que ell mateix havia assolit en els Campionats Mundials de Natació disputats a Austràlia.
També va batre el rècord del món dels 400 metres estils durant els Trials preolímpics nord-americans disputats en Omaha (Nebraska). Phelps va aturar el cronòmetre en 4:05.25, rebaixant en gairebé un segon l'anterior marca (4:06.22) que ell mateix posseïa i que havia instaurat també en els mundials de natació de Melbourne d'abril de l'any passat.

Perquè nosaltres som diferents?

Un amic m´explicava que a la veïna població de Pineda, centenars de persones van disfrutar diumenge passat de la final de l´Eurocopa, en un acte obert, lliure i a l´abast de tothom que hi volgués participar, organitzat per l´Ajuntament: la realitat és que els companys pinedencs van haver de "redoblar" esforços donada l´acollida que va tenir la iniciativa i fins i tot les unitats mòbils de Ràdio Pineda van treballar a contracorrent perquè la festa estava preparada i la demanda de gent que hi volia participar va superar la millor de les previsions.
Ara fa uns dies, durant un acte organitzat per l´Ajuntament malgratenc al parc Francesc Macià, un dels molts oïents que Gol Sud ha tingut durant el seguiment que hem fet de l´Eurocopa (gràcies a tots), va proposar la idea que diumenge s´organitzés una retransmissió oberta al públic en un dels recintes de la nostra població: malauradament la resposta del regidor responsable va ser que no erem a temps.
I així ens va, mentre nosaltres no som a temps, d´altres sí miren de fer les coses bé, mentre Malgrat es perd en guerres ón de vegades no hi trobes el perquè, els teus veïns t´alliçonen que amb una cosa tan tonta i tan senzilla com el futbol es pot aprendre com fer-ho ben fet.
Ara l´Eurocopa ja és història... però el dia que tingueu temps crideu-nos, perquè nosaltres estem preparats i segurament serem a temps.