Avui és el gran dia de Xina i no poden fallar, perquè conten amb el seu nombre de la sort, el 8. El dia 8, del mes 8, de l'any 2008, a les vuit hores i vuit minuts (14:08 hora espanyola), ha estat el moment triat per a la seva obertura al món. La d'un país que ha de trobar en l'Olimpisme l'excusa per al seu gran salt en l'àmbit polític i social. Un règim sota sospita (amb el problema del Tíbet) i la necessitat de convèncer a l'opinió pública mundial que aquests Jocs marcaran un punt i a part en matèries tan importants com el de la llibertat dels seus ciutadans després del dia 24, quan tot haurà acabat i aquesta Xina certament molt distinta a la de fa només un parell de dècades, haurà de confirmar que la cita de Pequín li servirà per a convertir-se no només en un gegant econòmic, que ho és, sinó per a arribar també a la normalitat democràtica del seu dia a dia.Traves?
La veritat és que poques a escasses hores de l'inici de la cerimònia inaugural. La consabida contaminació (barrera impossible de superar i assignatura pendent del règim xinès), la falta de vent en Qingdao (seu de les proves de vela), i poc més. Tot està disposat per al gran moment: quan noranta mil persones en directe i milions de telespectadors de tot el món assistim a l'inici d'aquests Jocs. Els de la nova Xina i la nostra confirmació com a potència esportiva.
