La "Edat d'Or" de l'esport espanyol. Som d'un altre "Planeta"???

La resta del planeta es rendeix als nostres peus. Només cal veure, per exemple, els elogis que han rebut la "Roja" i Nadal. La proesa de Rafa en la catedral del tennis, Nadal va conquistar el territori de Wimbledon, propietat privada de Federer en l'últim lustre, en una cita memorable i èpica de la que van poder gaudir les nostres retines. Podem donar gràcies. Els quatre Roland Garros engeganteixen el repte aconseguit.
La Eurocopa de futbol alçada per Espanya a Viena, acabant amb mil i un malastrucs i dissorts, el Gir de Contador després de tocar el cel parisenc en el Tour i la presència de Gasol en tota una final de la NBA han empès al nostre esport en els últims mesos a límits que fa molt eren infranquejables.
A Japó, fa dos anys va néixer la ÑBA, aquesta selecció espanyola que va guanyar el Mundial en terres niponas i que un any després va ser subcampeona d'Europa. Passem al futbol sala, un esport que se'ns queda gairebé petit (actuals campions del món i d´europa), recordem la corona mundial de la selecció d'handbol a Tunísia, l'Europeu alçat en voleibol, els últims èxits del Ciudad Real... Alguna cosa ens faltarà per assenyalar. Estem en una altra etapa...